entre l’Ermità i el sou de Sis Xifres

L’altre dia parlava amb unes amigues sobre la feina i el futur. Quan els hi vaig dir que volia trobar una altra manera de treballar i de viure la vida per sentir-me millor amb mi mateix i amb el que feia, em van mirar amb una barreja de diversió i desconcert. Al final, una d’elles em va preguntar mig en broma (però no gaire), si em volia fer ermità.
Estic convençut que hi ha un punt mig entre viure sense res, i dependre de les coses materials que ens envolten.

Sigue leyendo

Anuncios

EL REGALO

A veces, el comentario más inocente es capaz de tocarnos en lo más profundo de nuestro ser. Sólo hace falta estar atento, lo cual no siempre es fácil.

Pero si hay un momento del año en el que somos especialmente sensibles ese es, sin duda, la Navidad.

Sigue leyendo

UN HOME DE PRINCIPIS

Ningú no podrà dir mai que he estat sempre un home de principis. I sinó, que li preguntin al meu pare.

– Ja hi tornes a ser -deia cada cop que tornava estomacat de l’escola-. Això et passa per voler defensar aquell babau d’en Joan. Una escola amb tan de renom no hauria d’haver acceptat mai el fill d’un perdulari. No veus que els teus amics només s’esforcen en redreçar-te i recordar-te quin és el teu lloc.

I quanta raó tenia. Els meus “amics” s’esforçaven a base de cops de puny, puntades de peu, escopinades i d’insults diversos. La veritat és que creativitat destructiva no els hi va faltar mai, a aquells gamarussos. Sigue leyendo

una Musa sense Història

La vida d’un caramel ja no és el que era. Fa segles érem importants. La gent ens feia amb cura i ens ficava dins del seu equipatge, sabent que els hi donaríem forces i els ajudaríem a resistir els llargs trajectes. Més tard, era habitual veure’ns a les trobades de l’alta societat, on sempre sorpreníem als paladars més exigents.

Però ara… Ara ens fan amb màquines sense ànima que no tenen cap tipus de mirament; els nostres ingredients ja no són de qualitat i poc importa el seu origen; ens venen a granel, barrejats, trencats, enganxats… Sigue leyendo

un Dia Tonto

– Amor, marxo. Recorda que aquest vespre venen els meus pares a sopar. S’ha de netejar la casa i anar a comprar abans que arribin. T’he deixat la llista de la compra i els diners preparats. Jo arribaré justa, que ahir em van convocar a una reunió que no pot esperar. Fins després!

Si m’haguessin despertat dient-me que avui m’afusellaven, i que només tenia dret a un trist entrepà de pa bimbo, amb una llauna de tonyina i una coca cola zero, el meu dia no hauria començat pitjor. Crec que fins i tot el meu jefe, que gaudeix ridiculitzant-me a davant de l’equip, em cau millor que la meva sogra, que sempre està rondinant i criticant. Sigue leyendo

en la Foscor

La lluna fa estona que s’ha enfonsat en un mar de núvols de tempesta. El vent, furiós, sembla voler apagar el món com si fos una espelma.

En la penombra, una figura ronyosa i menuda es mou furtivament. Cada cop que un llamp esgarrapa el cel, s’estremeix gemegant i cobrint-se el cap amb mans ossudes. Només quan el rugit es converteix en una remor llunyana, gosa moure’s de nou. Sigue leyendo

la Poma Gegant

Em vaig despertar de sobte, amb una sensació que no havia sentit abans. Era estranya, desagradable, i em recorria tot el cos. Em vaig espantar. Tenia tots els pels de punta, com si volguessin fugir del meu cos. Semblava que algú els estigués estirant un a un. Instintivament faig fregar-me braços i cames per fer fora aquella sensació tan molesta. Sigue leyendo

estamos Preparados para una Escuela Creativa?

Hace unos días, tuve la suerte de participar en una charla que se hacía en la escuela de mi hijo. Él ahora ha empezado P3, así que es la primera vez que voy a una charla como “padre”. No sabía qué iba a encontrarme.

Para mi sorpresa, comenzaron planteándonos un par de preguntas muy interesantes.

Si en la escuela no se enseña a caminar o a hablar, ¿por qué creemos que es importante enseñarles a leer o a escribir? Es más, nos plantearon otra pregunta aún más interesante, ¿por qué justo cuando los niños aprenden a caminar y a hablar, les metemos en aulas con mesas y sillas, y les decimos que deben callar y escuchar?

Sigue leyendo

el Crític?

Doncs sí, tot i que no sóc cap expert en res, fa molts anys vaig aprendre que és molt difícil millorar, sense ser crítics (de forma constructiva) amb nosaltres mateixos i amb els altres. Per això em reservo aquest espai per proposar, opinar i criticar sobre diferents temes que per a mi són importants.

Ja us avanço que molts d’ells tindran a veure amb la paternitat, un tema del que, aquest sí, mai seré un expert.

Salut i lletres!

Invisible

Em pica el cul. A part de ser incòmoda, aquesta cadira no transpira gens i em fa suar les galtes del cul. Podria canviar-me de cadira, les negres semblen més còmodes, però la gent em miraria com si estigués sonada.

Ja no sé quanta estona porto asseguda. Quan he entrat, l’ombra de l’aloe vera que descansa a prop meu, sobre una tauleta de vidre ratllat pels anys, no arribava a tocar-me. Ara gairebé arriba a la cadira buida que tinc a l’altra banda. Sigue leyendo