Mocadors per Créixer

La mare se’l mirava mig amagada darrera d’una porta. Per la manera com agafava el drap amb el que eixugava els plats, fins feia un moment, qualsevol hagués dit que tenia por que aquest sortís corrents.

Feia una estona que hi havia massa silenci, i com a bona mare primerenca que era, s’havia atansat de puntetes a l’habitació. No és que patís… és només que l’estranyava no sentir res.

En tota l’estona que portava a la penombra, ell no s’havia mogut ni un pam. Estava abraçat a la pota del seu llitet.

Penjat de la barana, hi havia un mòbil amb ocells movent-se al ritme de les seves cametes insegures, que amb prou feines aguantaven el pes del seu cos.

Al seu voltant hi havia un bon escampall de trastos. Un coixí blau amb les obligatòries taques de llet, peluixos de totes mides i colors, una pilota amb un picarol a dins i un cistell de vímet enorme amb culleres de fusta, sonalls de les més diverses formes, algun xumet i d’altres estris que, en aquells moments, no li interessaven gens ni mica. La seva atenció estava fixada en una capsa de mocadors que descansava en una prestatgeria, a poc més de mig metre del terra.

Era estiu, i les finestres deixaven passar una lleugera brisa que feia ballar el mocador que mig sortia de la capsa.

Va avançar un peu, però de seguida el va tornar enrere. A continuació, una maneta es va separar del llitet i es va bellugar en l’aire, com si entre la capsa de mocadors i ell només hi hagués uns centímetres de distància, en comptes dels dos metres que els separaven.

Va deixar anar un gemec d’impotència i va tornar a la seguretat de la seva abraçada.

Podria haver anat a quatre grapes. La mare li havia vist fer un munt de vegades, anant d’aquí cap allà. Ara darrera d’una pilota, ara buscant al pare que acabava d’arribar de la feina. Era una tècnica que feia setmanes que dominava. Pels moviments que feia, però, semblava que estava a punt d’engegar a caminar cap a la capsa i el seu desitjat contingut. A jutjar per com dubtava, i del blau que lluïa al mig del front, no era la primera vegada que ho intentava.

El drap es va comprimir una mica més entre els dits de la mare.

Deu minuts més tard, quan el pare va tornar de la feina, no va entendre perquè la seva dóna estava mig amagada darrera d’una porta, plorant com una magdalena, mentre el seu fill el venia a rebre a quatre grapes, amb un somriure de satisfacció que no cabia en aquella carona rodanxona i mostrant-li un tros de mocador rebregat que premià amb força.

llicencia creative commons.png

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s