entre l’Ermità i el sou de Sis Xifres

L’altre dia parlava amb unes amigues sobre la feina i el futur. Quan els hi vaig dir que volia trobar una altra manera de treballar i de viure la vida per sentir-me millor amb mi mateix i amb el que feia, em van mirar amb una barreja de diversió i desconcert. Al final, una d’elles em va preguntar mig en broma (però no gaire), si em volia fer ermità.
Estic convençut que hi ha un punt mig entre viure sense res, i dependre de les coses materials que ens envolten.


Aquesta creença ha pres forma després de veure el documental minimalismo, que presenta una alternativa al consumisme més radical que regna als Estats Units. Entre d’altres històries, trobareu la del Joshua Millburn i el Ryan Nicodemus, dues persones que després de tenir-ho tot, van decidir viure només amb les coses realment importants. Tenien sous de sis xifres, però van renunciar-hi per viure d’una manera més alineada amb els seus valors, les seves creences i (atenció) les seves necessitats.
I és aquí on crec que està el tema. Si coneixem les nostres necessitats, les que de veritat ens fan sentir millor i més plens, ens serà molt més fàcil adonar-nos quan el sistema ens la intenta colar amb cotxes nous, millors mòbils, sous amb més xifres, vides perfectes i tantes altres necessitats inventades amb les que ens quedem atrapats tota la vida.
Jo ho he fet, i aixecar-me a les sis i mitja del matí cinc dies de set, per anar a treballar durant trenta-set hores i mitja la setmana, onze mesos l’any, no és el que vull i no m’aporta res a nivell personal. Sóc conscient d’aquesta situació des de fa anys, però no tinc clar què és el que vull. Entre d’altres coses, perquè ningú m’ha ensenyat com esbrinar-ho, i la societat capitalista en la que vivim no vol que ho sapiguem. Només vol que continuem en la roda de treballar – consumir – llençar i tornar a començar.
Però m’agrada la idea del menys és més, que hi ha darrera del minimalisme. Menys estrès, menys preocupacions a canvi de més temps, més originalitat, més tranquilitat.
És per això que a casa, hem començat a desfer-nos de tot el que no necessitàvem realment: llibres que vam llegir fa anys i no hem tornat a mirar, música que en alguns casos no hem escoltat mai, roba que ja no ens posem però manteníem per si de cas, el lector de DVD i les figuretes diverses que només ocupaven espai als mobles i a la nostra vida. I potser no t’ho creuràs, però això ens ha fet sentir millor, més plens.
Si creus que exagero, et convido a plantejar-te com és el teu dia a dia i si tot allò que t’envolta està aportant alguna cosa a la teva vida. T’agrada el que veus? T’omple?
O potser és possible que hi hagi un punt mig entre l’ermità i el sou de sis xifres?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s