Batecs

El temps és una cosa curiosa amb la que ens hem acostumat a viure. Ens acompanya cada instant del dia, i no ens qüestionem la seva existència. Estem convençuts que sempre estarà allà. Com l’aire que respirem o els batecs del nostre cor.

I tanmateix, en els darrers dies, ha pres una dimensió diferent. Tinc la sensació que el temps s’ha dilatat, que s’ha espessit. Les coses també han mutat lleugerament. Ara són una mica més transparents. Com si no fossin del tot reals.

Anar a la feina, seure durant set hores davant de l’ordinador o contestar mails de gent que ni tan sols conec, ja no és avui tant important. Guanyem un client, el perdem. Ens concedeixen una subvenció, ens la retiren. Mantinc la feina, la perdo.

En canvi, els batecs del cor s’han convertit de cop en la cosa més important del món. Una autèntica estupidesa per part meva, perquè sempre haurien d’haver ocupat aquest lloc.

Però aquesta societat occidental, malalta de diners i poder, ens bombardeja constantment per expulsar aquesta realitat dels nostres pensaments. I arribem al nostre últim batec sorpresos i espantats.

“Com pot ser? Si jo em cuido! Amb la de gent que hi ha al món i m’havia de passar a mi”.

Queixes buides que fan més evident la nostra desconnexió amb el món que ens envolta i amb nosaltres mateixos.

Per sort (o per desgràcia), la vida ens continua enviant senyals. Algunes agradables, com la brisa que ens apropa l’olor del mar, una posta de Sol tenyint el cel de colors impossibles o un petó a la galta llargament esperat. D’altres infinitament injustes, com l’últim alè d’algú a qui has estimat, l’extinció d’una altra espècie, un huracà que s’endú cases, somnis i esperances.

La notícia dolenta és que la cosa està fotuda. La bona és que tu pots fer-hi alguna cosa. Quan acabis de llegir aquestes línies pots tancar els ulls. Respirar profundament. Escoltar els sorolls que t’envolten. Sentir el moment present. Sentir-lo de veritat, com si el volguessis abraçar per absorbir la seva vibració.

Què notes? Què sents? Què vols? Sense interferències, ni anuncis, ni necessitats que la societat t’ha fet creure que són teves.

I quan comencis a tenir respostes “segueix el teu cor, ell coneix el camí”. Mira totes les coses que tens, valora qui posseeix a qui, desfés-te de totes aquelles que no necessites i quedat només amb les que t’omplin.

Potser així quan arribi el teu últim batec, hauràs fet coses que donaran sentit a la teva existència, i que ompliran el buit que deixaràs en la gent que t’estima.

Un comentario en “Batecs

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s