UN HOME DE PRINCIPIS

Ningú no podrà dir mai que he estat sempre un home de principis. I sinó, que li preguntin al meu pare.

– Ja hi tornes a ser -deia cada cop que tornava estomacat de l’escola-. Això et passa per voler defensar aquell babau d’en Joan. Una escola amb tan de renom no hauria d’haver acceptat mai el fill d’un perdulari. No veus que els teus amics només s’esforcen en redreçar-te i recordar-te quin és el teu lloc.

I quanta raó tenia. Els meus “amics” s’esforçaven a base de cops de puny, puntades de peu, escopinades i d’insults diversos. La veritat és que creativitat destructiva no els hi va faltar mai, a aquells gamarussos. Sigue leyendo

una Musa sense Història

La vida d’un caramel ja no és el que era. Fa segles érem importants. La gent ens feia amb cura i ens ficava dins del seu equipatge, sabent que els hi donaríem forces i els ajudaríem a resistir els llargs trajectes. Més tard, era habitual veure’ns a les trobades de l’alta societat, on sempre sorpreníem als paladars més exigents.

Però ara… Ara ens fan amb màquines sense ànima que no tenen cap tipus de mirament; els nostres ingredients ja no són de qualitat i poc importa el seu origen; ens venen a granel, barrejats, trencats, enganxats… Sigue leyendo

un Dia Tonto

– Amor, marxo. Recorda que aquest vespre venen els meus pares a sopar. S’ha de netejar la casa i anar a comprar abans que arribin. T’he deixat la llista de la compra i els diners preparats. Jo arribaré justa, que ahir em van convocar a una reunió que no pot esperar. Fins després!

Si m’haguessin despertat dient-me que avui m’afusellaven, i que només tenia dret a un trist entrepà de pa bimbo, amb una llauna de tonyina i una coca cola zero, el meu dia no hauria començat pitjor. Crec que fins i tot el meu jefe, que gaudeix ridiculitzant-me a davant de l’equip, em cau millor que la meva sogra, que sempre està rondinant i criticant. Sigue leyendo

en la Foscor

La lluna fa estona que s’ha enfonsat en un mar de núvols de tempesta. El vent, furiós, sembla voler apagar el món com si fos una espelma.

En la penombra, una figura ronyosa i menuda es mou furtivament. Cada cop que un llamp esgarrapa el cel, s’estremeix gemegant i cobrint-se el cap amb mans ossudes. Només quan el rugit es converteix en una remor llunyana, gosa moure’s de nou. Sigue leyendo

la Poma Gegant

Em vaig despertar de sobte, amb una sensació que no havia sentit abans. Era estranya, desagradable, i em recorria tot el cos. Em vaig espantar. Tenia tots els pels de punta, com si volguessin fugir del meu cos. Semblava que algú els estigués estirant un a un. Instintivament faig fregar-me braços i cames per fer fora aquella sensació tan molesta. Sigue leyendo

Invisible

Em pica el cul. A part de ser incòmoda, aquesta cadira no transpira gens i em fa suar les galtes del cul. Podria canviar-me de cadira, les negres semblen més còmodes, però la gent em miraria com si estigués sonada.

Ja no sé quanta estona porto asseguda. Quan he entrat, l’ombra de l’aloe vera que descansa a prop meu, sobre una tauleta de vidre ratllat pels anys, no arribava a tocar-me. Ara gairebé arriba a la cadira buida que tinc a l’altra banda. Sigue leyendo

el Pobre Pastoret

– Ja era hora. Començava a pensar que no et despertaries mai.

– Però que collons…

No vaig deixar que acabés la frase, estava fart d’aquell fanfarró. Aprofitant que havia obert la boca, li vaig entaforar el canó de la beretta que havia aconseguit feia unes hores en un carreró fosc i humit, i vaig moure el cap lentament. Primer a l’esquerra, després a la dreta. De seguida va entendre el missatge. Per la cara que va posar quan va sentir el gust metàl·lic amb tons de pólvora, era evident que no estava acostumat al paper de víctima.

Sigue leyendo

Fulls en Blanc

Fa més de dues hores que estan asseguts. L’un davant de l’altre. Ell ha canviat de postura unes trenta vegades. S’ha aixecat a buscar aigua, després una cervesa, i ara ja va per la cinquena copa de vi.

Ella gairebé no s’ha mogut. Se suposa que és exactament el que ha de fer, estar-se quieta i moure’s el menys possible. Inspirar. Però aquest cop, el seu instint li diu que si es mou està perduda.

– I doncs!? – Crida ell de cop -. Vols fer el favor de fer alguna cosa!

Sigue leyendo