el Pobre Pastoret

– Ja era hora. Començava a pensar que no et despertaries mai.

– Però que collons…

No vaig deixar que acabés la frase, estava fart d’aquell fanfarró. Aprofitant que havia obert la boca, li vaig entaforar el canó de la beretta que havia aconseguit feia unes hores en un carreró fosc i humit, i vaig moure el cap lentament. Primer a l’esquerra, després a la dreta. De seguida va entendre el missatge. Per la cara que va posar quan va sentir el gust metàl·lic amb tons de pólvora, era evident que no estava acostumat al paper de víctima.

Sigue leyendo

Fulls en Blanc

Fa més de dues hores que estan asseguts. L’un davant de l’altre. Ell ha canviat de postura unes trenta vegades. S’ha aixecat a buscar aigua, després una cervesa, i ara ja va per la cinquena copa de vi.

Ella gairebé no s’ha mogut. Se suposa que és exactament el que ha de fer, estar-se quieta i moure’s el menys possible. Inspirar. Però aquest cop, el seu instint li diu que si es mou està perduda.

– I doncs!? – Crida ell de cop -. Vols fer el favor de fer alguna cosa!

Sigue leyendo