el Pobre Pastoret

– Ja era hora. Començava a pensar que no et despertaries mai.

– Però que collons…

No vaig deixar que acabés la frase, estava fart d’aquell fanfarró. Aprofitant que havia obert la boca, li vaig entaforar el canó de la beretta que havia aconseguit feia unes hores en un carreró fosc i humit, i vaig moure el cap lentament. Primer a l’esquerra, després a la dreta. De seguida va entendre el missatge. Per la cara que va posar quan va sentir el gust metàl·lic amb tons de pólvora, era evident que no estava acostumat al paper de víctima.

Sigue leyendo

qui es Refia dels Records

Abans pensava que els records ho eren tot. Dedicava molt de temps pensant en les coses bones que m’havien passat al llarg d’aquests anys, i intentava oblidar els records dolents. Suposo que per això no hi pensava gaire en la meva època a l’escola. No en tinc gaire bon record. Ben mirat, qui el té?

Sigue leyendo