Mocadors per Créixer

La mare se’l mirava mig amagada darrera d’una porta. Per la manera com agafava el drap amb el que eixugava els plats, fins feia un moment, qualsevol hagués dit que tenia por que aquest sortís corrents.

Feia una estona que hi havia massa silenci, i com a bona mare primerenca que era, s’havia atansat de puntetes a l’habitació. No és que patís… és només que l’estranyava no sentir res. Sigue leyendo