una Musa sense Història

La vida d’un caramel ja no és el que era. Fa segles érem importants. La gent ens feia amb cura i ens ficava dins del seu equipatge, sabent que els hi donaríem forces i els ajudaríem a resistir els llargs trajectes. Més tard, era habitual veure’ns a les trobades de l’alta societat, on sempre sorpreníem als paladars més exigents.

Però ara… Ara ens fan amb màquines sense ànima que no tenen cap tipus de mirament; els nostres ingredients ja no són de qualitat i poc importa el seu origen; ens venen a granel, barrejats, trencats, enganxats… Sigue leyendo

un Dia Tonto

– Amor, marxo. Recorda que aquest vespre venen els meus pares a sopar. S’ha de netejar la casa i anar a comprar abans que arribin. T’he deixat la llista de la compra i els diners preparats. Jo arribaré justa, que ahir em van convocar a una reunió que no pot esperar. Fins després!

Si m’haguessin despertat dient-me que avui m’afusellaven, i que només tenia dret a un trist entrepà de pa bimbo, amb una llauna de tonyina i una coca cola zero, el meu dia no hauria començat pitjor. Crec que fins i tot el meu jefe, que gaudeix ridiculitzant-me a davant de l’equip, em cau millor que la meva sogra, que sempre està rondinant i criticant. Sigue leyendo

Mocadors per Créixer

La mare se’l mirava mig amagada darrera d’una porta. Per la manera com agafava el drap amb el que eixugava els plats, fins feia un moment, qualsevol hagués dit que tenia por que aquest sortís corrents.

Feia una estona que hi havia massa silenci, i com a bona mare primerenca que era, s’havia atansat de puntetes a l’habitació. No és que patís… és només que l’estranyava no sentir res. Sigue leyendo

Sortida d’Emergència

Són les cinc i vint-i-u de la tarda del divendres més calorós de la meva vida. Em falten encara nou interminables minuts per acabar la meva jornada laboral.

És el quaranta-vuitè dia després que la meva companya… perdó, ex-companya oficialment, va decidir recollir les seves coses i pirar de casa. El pas el va acabar donant ella, però realment feia mesos que no estàvem bé. No ha estat cap trauma, ha sigut més aviat un tràmit i una alliberació. Sigue leyendo