el Darrer Dia

Es va despertar de cop. La por dibuixada al seu rostre i la respiració accelerada. Ja havien passat dos dies. Només li quedava un. Era molt poc temps, però sempre havia treballat millor sota pressió.

Va sortir de la que un dia va ser la cafeteria, però que darrerament s’havia convertit en casa seva. No necessitava mirar-se les mans ni els braços. Sabia perfectament que les senyals ja no hi eren. Aquell maleït virus semblava tenir intel·ligència pròpia. Era capaç d’esborrar el seu propi rastre. Sigue leyendo