una Musa sense Història

La vida d’un caramel ja no és el que era. Fa segles érem importants. La gent ens feia amb cura i ens ficava dins del seu equipatge, sabent que els hi donaríem forces i els ajudaríem a resistir els llargs trajectes. Més tard, era habitual veure’ns a les trobades de l’alta societat, on sempre sorpreníem als paladars més exigents.

Però ara… Ara ens fan amb màquines sense ànima que no tenen cap tipus de mirament; els nostres ingredients ja no són de qualitat i poc importa el seu origen; ens venen a granel, barrejats, trencats, enganxats… Sigue leyendo

qui es Refia dels Records

Abans pensava que els records ho eren tot. Dedicava molt de temps pensant en les coses bones que m’havien passat al llarg d’aquests anys, i intentava oblidar els records dolents. Suposo que per això no hi pensava gaire en la meva època a l’escola. No en tinc gaire bon record. Ben mirat, qui el té?

Sigue leyendo

Sortida d’Emergència

Són les cinc i vint-i-u de la tarda del divendres més calorós de la meva vida. Em falten encara nou interminables minuts per acabar la meva jornada laboral.

És el quaranta-vuitè dia després que la meva companya… perdó, ex-companya oficialment, va decidir recollir les seves coses i pirar de casa. El pas el va acabar donant ella, però realment feia mesos que no estàvem bé. No ha estat cap trauma, ha sigut més aviat un tràmit i una alliberació. Sigue leyendo