Perquè?

Després de pensar-hi molt, crec que no hi ha millor entrada per al meu bloc, que definint el seu perquè.
Sóc un enginyer tècnic especialitzat en química industrial, que ha passat tota la seva etapa com a estudiant, fugint i renegant de les lletres. No és que tingués problemes greus amb el llatí (recordo que una vegada vaig treure un notable!), el castellà, el català o la literatura catalana… és que no m’agradaven.
Curiosament, però, sospito que va ser a classe de literatura catalana, on es va plantar la llavor que ha crescut mica en mica, i m’ha portat fins aquest teclat.
I dic que ha crescut mica en mica, perquè aquest és el segon bloc que començo. El primer va néixer mentre treballava a un restaurant a Barcelona. Llavors feia uns horaris intempestius i, moltes vegades, arribava a casa a les dues o les tres de la matinada.
En comptes d’anar-me’n al llit, em dedicava a escriure tot allò que em passava pel cap. No podia evitar-ho. Fins que no buidava el meu cervell, era incapaç de dormir.
Al principi, vaig optar per escriure mails i compartir-los amb els amics més íntims. Ells, molt assenyats, no van trigar a suplicar-me que obrís un bloc i parés d’atabalar-los amb mails que no acabaven mai.
Durant uns tres anys, vaig canviar els mails per entrades. Per desgràcia, en algun moment vaig deixar d’escriure, i aquell primer bloc es va perdre en la immensitat del núvol.
Així que no sóc un neòfit en l’art d’escriure, tot i que em queda molt per aprendre. Tant em queda, que fa uns mesos vaig apuntar-me a un curs d’escriptura creativa. No porto el compte dels escrits que he fet des de llavors, però en són uns quants.
I ara sí, arribem al perquè de que estigui aquí, escrivint aquests línies. Com crec que no té cap sentit acumular texts en una carpeta virtual, he preferit compartir-los amb vosaltres.
Per inspirar-vos, per alegrar-vos, per entristir-vos, per avorrir-vos, per explicar-vos, per animar-vos…
Aquest perquè ja us el deixo a vosaltres.
Salut i lletres!