Sortida d’Emergència

Són les cinc i vint-i-u de la tarda del divendres més calorós de la meva vida. Em falten encara nou interminables minuts per acabar la meva jornada laboral.

És el quaranta-vuitè dia després que la meva companya… perdó, ex-companya oficialment, va decidir recollir les seves coses i pirar de casa. El pas el va acabar donant ella, però realment feia mesos que no estàvem bé. No ha estat cap trauma, ha sigut més aviat un tràmit i una alliberació. Sigue leyendo